Encarar el fracàs

Tinc la fama de ser negatiu i segurament ho sóc. Quan analitzo el per què, arribo a la conclusió que ve a ser un mecanisme de defensa, una protecció de cara el que pugui arribar a passar. Si imaginem el pitjor, tot el que passi serà o bé esperat, o bé millor d'allò esperat. Recordo que quan cantava amb aquella banda de rock famosa la meva frase de motivació abans dels concerts era "el pitjor que ens pot passar és que ens morim". Mai ens vam arribar a morir i - per tant - per dolent i paupèrrim que fos el concert (que al final mai ho era) el resultat sempre era molt millor que morir-se. Sé que hi haurà detractors de la meva teoria, assegurant que aquest estil de vida negativista no és sa, que no et permet gaudir del moment i bla, i bla i bla. Bé. Compro la part que (segurament) em preocupo abans per coses que no m'hauria de preocupar. Però us puc assegurar que si la predicció fatalista es compleix, estic preparat. S'acaba l'ansietat de cop, no hi ha dolor. I puc començar a treballar en un nou pla encara que el dia no sigui clar. 

Ara farà quatre dies vaig tenir - també segurament- una de les entrevistes més importants de la meva vida. Es tractava d'una beca que em cobria els propers quatre anys d'investigació en un grup de la University College of London. L'entrevista no va anar com esperava (falta de preparació, bàsicament) i el resultat, que he sabut avui, va ser el pitjor dels possibles: denegada (per imbècil, però això no m'ho han dit). El fet d'haver-me repetit cent-mil cops durant aquests dies que és el que passaria, i el fet d'haver-ho explicat de forma trivial a les meves amisats, d'alguna forma, m'ha fet estar preparat per encarar aquest petit fracàs. Al cap i a la fi - com deia el molt honorable Churchill - l'èxit no és res més que anar de fracàs en fracàs sense perdre l'entusiasme. 

Sóc del parer que 1) tots els camins porten a Roma i 2) acabem fent el que acabem fent sempre serà el millor que podíem haver fer (vegi's el negativisme positiu, al cap i a la fi). És evident que és molt més fàcil tenir aquest punt de vista quan "les coses van bé" però si no hi van ara, ja hi aniran. Com deien aquells, farem el que podrem. 

I vaja, encara no sé si em donaran la beca o no, només m'estic preparant.