Les cases del carrer ja no són tan boniques com eren abans. Faroles i ocellets, paisatges acollidors que es fonen en una era decadent que tu has creat. I sentenciat. Paraules i debats van embellir allò que junts vàrem trepitjar. Curiosa observació: dos ulls perduts ho veuen diferent que quatre de ben avinguts. En faré una llei. La barrera entre tu i jo crea aquesta distinció i remou tot allò que és estàtic. Nous espais per conquerir; nous perfils a definir; tot d'encants que em portaran al canvi.
I res, que ara vaig caminant sol on solíem caminar junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada