El més bonic de créixer és que els nostres amics creixin també. Per molts i molts motius, però avui en vull parlar d'un de bàsic: el coneixement. Creixem i cada dia ens aporta a tots i a cada un de nosaltres una experiència única, acumulada dins del nostre cervell en forma de coneixement. Creixem i cadascú de nosaltres agafa una via o altra, ja sigui acadèmica, laboral o sentimental. El més bonic de créixer és tenir amics que creixin sent jardiners, polítics i mecànics. Bioinformàtics, supervisors de Planta o enginyers metabòlics. En llenguatege cool en diuen networking, però no cal. És bonic perquè sempre és més senzill aprendre d'un amic que d'algú que tingui 35 anys més que tu. Aprendre, compartir, aprendre. I tot a a l'abast amb un simple: ei, fem un cafè?
Fem un cafè que hem de parlar
ResponElimina