Els homes del temps han repetit mil cops que avui, 30 de juny del 2015, tindrà un segon més de durada. No és un dia més. És el dia que durarà un instant més que la resta dels dies de la nostra vida. La rotació de la terra a vegades ens proporciona aquesta sort. Des que ho he sentit al matí no puc parar de pensar en què dedicaré aquest segon. En què m'agradaria dedicar-lo. No és un segon qualsevol, com aquests que han passat mentre escrivia o mentre, en el teu cas, llegies. És un segon que no hauria d'haver existit mai, un regal, un fet aïllat. M'imagino a les 23:59:60 tancant els ulls. Obrir-los amb el canvi del rellotge als sis zeros i adonar-me'n que ja s'ha acabat. Que ja no queda res.
Que com tu, ja no hi és.
