dijous, 29 d’agost del 2013

Uppsala o els camps de mató

La veritat és que el vostre amic Joan Enric em treu de polleguera. Resulta que a la rebuda del màster li van donar una targeta SIM sueca pel mòbil i - tot il·lusionat - la va voler provar. Després va voler tornar a la seva estimada pepephone (molt recomanable, diu: www.pepephone.com) i es va adonar, així com és ell, que no sabia pas el PIN. I sense internet, ni mòbil ni res per l'estil es veu que s'ha tancat a una cova durant uns quants dies. No volia parlar ni res, però ara crec que ja està bé. 
El primer que ha fet en llegir el meu anterior post és criticar l'elevat nombre de repeticions - segons ell - de la frase "Es veu que". Jo no trobo que sigui tan exagerat, però miraré de buscar sinònims, ho prometo. 
En fi, es veu que el tio ja s'ha comprat una bici d'aquestes mig podrides de segona mà, ja s'ha perdut intentant tornar a casa i totes aquestes coses tan típiques que no interessen a ningú i que per tant no explicarem. El que sí que m'ha dit que us expliqui avui, bons germans, és una cosa ben curiosa que té aquesta Universitat. Les anomenades nations. Per entendre'ns vénen a ser les Gryffindor, Slytherin, Ravenclaw i Hufflelpuff. Però en aquest cas són 13 i no hi ha barret que triaLa història es remunta uns 300 anys enrere, on estudiants de tota Suècia anaven a estudiar a Uppsala degut a la seva ENORME reputació. Les nations no eren res més que associacions d'estudiants de cada zona de Suècia. Avui dia ja han perdut l'origen i tot estudiant d'Uppsala s'hi pot apuntar, però mantenen el nom. Des de Göteborg fins a Västmanlands-Dala. Hi ha competicions entre aquestes i cada una organitza diferents activitats, a la vegada que gestionen els seus bars i restaurants (exclusius per estudiants i molt més barats). Doncs bé, el nostre mestre s'ha apuntat a la Kalmar nation. Més que res perquè era la més fàcil de pronunciar. I també perquè és on s'estila una música del seu estil. Ja us aniré informant del quidditch i tal. 

Diu que ara plou. I que algun dia hi heu d'anar, que l'aviseu amb temps, però que té llits de sobres. 

dilluns, 26 d’agost del 2013

Vaig a dormir, vaig a cagar

En Joan Enric m'ha comentat que us informi a tots que va arribar bé a la seva nova llar. Diu que des de fora sembla absolutament soviètica i antisueca, però creu que viurà bé a la seva suite. També m'ha comentat que no vol que això es converteixi en un "vaig a dormir, vaig a cagar" i que, per tant, de totes les coses que m'expliqui, només publiqui el que realment pugui interessar a qualsevol persona que no el conegui.
Es veu que Uppsala és de les poques ciutats al món on funcionen els típics botonets de peatons perquè els semàfors d'aquests es posin verds. Parla de 2-3 segons (però potser exagera). 
En Joan Enric m'ha fet arribar també un full sencer parlant del sol i aquestes coses que ja sabeu que tant li agraden. El citaré directament perquè les iaies estiguin contentes: "El Sol d'agost d'Uppsala és com el de març a Catalunya. Aquell Sol i aquella llum que entra per la finestra i escalfa lleugerament un tros de cama mentre hom està estirat al sofà". Déu ni do quin flipat. 
Per altra banda es veu que avui ha sigut la benvinguda oficial de la Universitat cap als estudiants internacionals. Entre valsets tocats per l'Orquestra de la Universitat i cançonetes populars cantades per la Coral d'Estudiants el rector ha deixat anar una frase que ha penetrat profundament el cervell del nostre amic. Potser perquè creu que moltes de les institucions públiques, Universitats i històries del nostre país funcionarien molt millor seguint aquesta simple filosofia: "We exist for you".