dilluns, 26 d’agost del 2013

Vaig a dormir, vaig a cagar

En Joan Enric m'ha comentat que us informi a tots que va arribar bé a la seva nova llar. Diu que des de fora sembla absolutament soviètica i antisueca, però creu que viurà bé a la seva suite. També m'ha comentat que no vol que això es converteixi en un "vaig a dormir, vaig a cagar" i que, per tant, de totes les coses que m'expliqui, només publiqui el que realment pugui interessar a qualsevol persona que no el conegui.
Es veu que Uppsala és de les poques ciutats al món on funcionen els típics botonets de peatons perquè els semàfors d'aquests es posin verds. Parla de 2-3 segons (però potser exagera). 
En Joan Enric m'ha fet arribar també un full sencer parlant del sol i aquestes coses que ja sabeu que tant li agraden. El citaré directament perquè les iaies estiguin contentes: "El Sol d'agost d'Uppsala és com el de març a Catalunya. Aquell Sol i aquella llum que entra per la finestra i escalfa lleugerament un tros de cama mentre hom està estirat al sofà". Déu ni do quin flipat. 
Per altra banda es veu que avui ha sigut la benvinguda oficial de la Universitat cap als estudiants internacionals. Entre valsets tocats per l'Orquestra de la Universitat i cançonetes populars cantades per la Coral d'Estudiants el rector ha deixat anar una frase que ha penetrat profundament el cervell del nostre amic. Potser perquè creu que moltes de les institucions públiques, Universitats i històries del nostre país funcionarien molt millor seguint aquesta simple filosofia: "We exist for you". 

1 comentari:

  1. Gràcies per fer-nos arribar les vivències del Joan Enric, el trobem molt a faltar i no porta ni una setmana fora...però amb aquest blog el seu "esperit imperible" està amb nosaltres!

    Records des de la Lluna!

    ResponElimina