Plorava la casa. I el sostre plorava. Finestres i portes, la casa plorava. Llàgrimes i llàgrimes quan tu vas deixar-nos. Si veiessis la dutxa consolant la taula...l'aixeta sense aigua i el fred de les mantes. Llàgrimes i llàgrimes, la casa plorava. Se m'han mort les plantes des que vas anar-te'n. I el cactus que quedava està insuportable. Si veiessis la pena de la cafetera...ningú pot calmar-la. S'han fos les bombetes de tanta tristesa. Però potser qui pitjor ho passa són el llit i les teves sabates. Vas deixar-les tirades al fons d'una caixa que també troba a faltar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada