Avui tornava cap a casa pel passeig marítim i m'he trobat un bitllet vint dollars al terra. Rebregat com estava podria ben bé haver sigut meu. Ja m'ho deia sempre la meva mare. Quan aprendràs a portar els diners en una cartera? Que no veus que així els acabaràs perdent tots? Però jo encara els porto a la butxaca. Què té de dolent perdre diners? Algú els trobarà i se'ls gastarà mentre li duri la sensació de falsa fortuna que a tots ens envaeix quan trobem un bitllet. Jo m'he parat a la botiga de sushi més propera que he trobat i me'ls he gastat amb la tranquil·litat pasmosa de saber que aquells diners no m'havien costat cap esforç.
Posats de costat, un bitllet de vint dollars aconseguit treballant un parell d'hores en un bar i el bitllet de vint dollars que m'he trobat tenen exactament el mateix valor. A ulls externs cap diferència notòria. Però en realitat, no tenen el mateix valor.
En realitat em serà molt més fàcil gastar-me el bitllet que m'he trobat que el bitllet treballat.
En realitat em serà molt més fàcil gastar-me el bitllet que m'he trobat que el bitllet treballat.
El valor de les divises no n'és tant l’origen com la necessitat. Aquelles que vos trobà per fortuna, no li eren úniques i les pogué gastar amb futilitat. Si aquelles mateixes les trobés qui només d'aquelles en disposés, el valor que li en donaria el màxim possible seria.
ResponElimina