Menteix el que diu que fa art quan després va a fer una cervesa freda amb els seus amics. Les persones amb talent poden escriure un article cada dia sense que se'ls noti que estan cansades d'escriure. Fins i tot sense que se'ls noti que la seva vida és tan miserable com la nostra. Com en Salvador Sostres. Les persones amb talent escriuen per elles mateixes, perquè saben que allò que estan escrivint és tan bo que poques persones al món ho entendran en la seva integritat. I els és ben igual. Si després decideixen compartir-ho amb amb tu, amb els mortals com nosaltres, ho fan per pur altruisme. Et regalen un text, una imatge, una cançó que farà la teva vida millor. Els és completament igual la teva opinió al respecte. Perquè creuen fermament en les seves meticulosament escollides paraules. I tu, lector, també te les creus. I jo, com un imbècil, també me les crec. Perquè no podem fer res més que creure. Estan escrites d'una forma que no deixen cap marge al dubte. No és el mateix escriure “T'estimo molt” que demostrar-ho. I les persones amb talent poden demostrar-ho cada dia. Sense les misèries del món seria impossible que existissin persones amb talent. Menteix el que digui que l'art no va relacionat amb el dolor. L'art de mentida no transmet res. Les cançons alegres amaguen la frustració de no poder-ho ser. Les cançons depriments no expressen ni la meitat del dolor d'aquells que les creen. Les obres mestres de la humanitat les han fet persones desgraciades que han trobat en l'art un refugi per expressar el seu dolor. I jo, de moment, me'n vaig a fer una birra amb els meus amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada