Crec
profundament que ha de ser una senyal que ella tingui pigues al
voltant del seu nas. N'estic pràcticament convençut perquè si les
mires profundament pots descobrir que estan aliniades d'una forma ben
curiosa: marquen exactament els moviments que un ha de seguir per
fer-li un petó. No us penseu que ho vaig descobrir el primer dia, ni
el segon. És per això que sóc un ferm defensor de fer petons amb
els ulls oberts. Mirar el camí que marquen les seves pigues m'aporta
molt més que tancar els ulls i imaginar-m'ho. Van passar moltes
hores fins que em va preguntar quina hora era. I era tard. Es va fer
tard perquè el camí era difícil ja que ni ella mateixa el coneixa.
Des del primer dia va ser ella mateixa. Em va deixar cuidar petites
parts mentre jo em perdia caminant – sempre a poc a poc - de piga en piga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada