diumenge, 8 de setembre del 2013

La platja d'Uppsala

Esperant-esperant per no fer-nos pesats ens ha passat una setmana volant. Podria ser ben bé una d'aquelles frases que ens feien escriure a primària per diferenciar pesat de passat però no ho és. Comencem. La notícia del dia és que en Joan Enric comença a agafar el ritme. Aquest cap de setmana ha fet una excursioneta en bicicleta amb els seus mil amics perfectes a la platja d'Uppsala. S'hi va banyar i tot (segons fonts alienes a l'organització). Us deixo una foto que va fer amb la seva super Reflex 120349asdf. Pels qui no el conegueu, ell no hi surt. Bàsicament perquè estava fent la foto. I perquè no li agraden gaire les fotos. 
Avui us volem entussiasmar amb una classe de comportament suec. En JE em comenta que ja comença a entendre el significat de la frase "fer-se el suec". En fi, que són més freds i tancats que els búnkers comunistes de la Sibèria Oriental. No cal anar gaire lluny per trobar-ne exemples: els companys de pis suecs. Es veu que n'hi ha un que encara no ha obert la boca: cuina amb cascos i ràpidament es tanca a l'habitació a menjar. Coses del Sol, suposem. 
Això sí, l'educació i el bon fer - en general - del país queden bastant lluny de la nostra estimada Espanya sòrdida. Dos exemples simples però esclarificadors:
1) Tot content va enfilar el carrer per anar a pagar el lloguer del mes d'agost. Va entrar al banc X i li van comentar que per fer la transferència era millor anar al banc Y (la competència, vaja) perquè era 100 corones més barat. Bé. Guai. 
2) Tot cofoi va intentar comprar-se unes manuelles al mercat de segona mà. En volia dues i en una marcava 30 kr. Es va voler fer el xulo i va demanar si podia comprar-ne dues per 50, en comptes de 60. Després d'una ràpida conversa entre els venedors en suec li van comentar- amablement - que el nostre estimat amic estava regatejant a l'alça ja que 30 kr era el preu d'ambdues. 

Aprofitant l'ocasió - m'ha dit que no ho publiqui però ho publicaré igualment - he d'anunciar que al mercat també va comprar una planxa i una camisa blanca per anar a treballar de super cambrer. Sense provocar cap esglai al cor de la seva mare m'agradaria comentar-vos que la camisa, en aquests moments, ja deu ser a l'abocador municipal. 


1 comentari: