És curiós com la música transporta a llocs i moments passats. Aquest dissabte mentre treballava en JE va tenir una experiència d'aquestes extraportuàries. Resulta que al restaurant-pub on va treballar el dissabte necessitaven un mòbil amb música perquè se'ls havia espatllat internet. I resulta que ningú en tenia - o ningú s'atrevia a deixar-lo. El final de la història ja el podeu deduir vosaltres mateixos.
El tio es va passar la tarda treballant entre Manel, Beirut i aquells tal Sense sal. És curiós com la música significa molt o poc per nosaltres segons les vivències que haguem tingut amb ella. Se li va fer estrany - però bonic alhora - que els suecs ni s'immutessin quan sonaven les primeres notes d'"A veure què en fem", que no recordessin aquell concert pseudoFIB al Poble Espanyol. Se li va fer estrany, també, que no es posessin una mica melancòlics quan sonava "Ja era fort" i pensessin - una mica - en els Arcs de Triomf de les seves respectives ciutats. O què dir-ne dels salts de "Benvolgut" o de "Fases", aquella cançó que gairebé va arribar a odiar i que el passat dissabte el va transportar de nou a un altre planeta.
Però així com la matèria té l'antimatèria i en Sherlock Holmes té en James Moriarty, en JE m'ha dit que destaqui una cançó que també va sonar. Aquella que parla de perfums preferits per olorar cada dia. Aquella que diu que no ens necessitem però ens tenim.
Fes-li saber al JE que es un crack, que no em coneix però l'admiro! I que en aquest blog em transporto en els millors moments dels concerts que ha fet!
ResponElimina