Recordo
que era una tarda de finals d’estiu (aquella llum) fent el viatge de l’Escala a
Sant Pere Pescador amb el meu vell cotxe gris. Les finestres obertes de bat a bat – fent d’aire
condicionat – després d’un dia de molta calor. Tanta, tanta calor que em vaig
cremar el braç amb la porta quan vam entrar al cotxe. Vam parar un moment a
comprar anxoves per la meva àvia, però segurament això no ve al cas. El fet és
que buscàvem alguna cosa per escoltar al cotxe mentre sonava una cançó horrible
a la ràdio. I – gràcies a Déu – a Rac105 van posar "Desapareixiem lentament". I cony, en aquell moment vaig pensar
que feia molt temps que no veia els meus amics de sempre. Però vaja, no és que
em queixi dels nous amics; de fet és com si tambe els hagués conegut de sempre.
Recordo
també que abans de creuar l’oceà et vaig escriure una cançó darrere una revista
de Decoració que hi havia per casa teva, perquè en aquell moment no teníem cap
foli a la vora. Em preguntava com hagués estat tot si ens haguéssim quedat al
mateix lloc. Mai t’ho vaig dir, ni tan sols el dia que et vaig enviar una
postal amagant el fet que te la vaig escriure mentre m’amagava en una Spanish
Party on sonava una cançó horrible del Canto del Loco. Però – gràcies a Déu –
un català va colar Desapareixiem lentament a l’ipod. I cony, vaig tornar veure'm pensant que feia molt temps
que no veia els meus amics de sempre. Però vaja, tampoc es que ara em queixi dels meus nous
amics; de fet és com si alguns d ells els hagués conegut des de sempre.
El
fet és que com sempre que escolto Desapareixiem lentament, em pregunto si (potser) ja ha arribat el
dia en què he escoltat totes les cançons que significaran alguna cosa per mi.
Acte següent, em pregunto també si ja ha arribat el dia en què ja he conegut, tambe, totes les persones que significaran alguna cosa per mi. I vaja, després somnio amb tots els llocs on ens solíem quedar a
dormir. Berga, L’Escala, Barcelona, Viladecavalls. M’agrada com sonen. I em
pregunto si encara voldràs anar-hi amb mi quan acabi d’aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada