Si per les albes veieu passar un vaixell tot besant les aigües del mar bressol dels Déus, feu-li senyal, que pugui veure on som i caminar amb nosaltres cap al nord. Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó, no penseu mai que ho hagi perdut tot, que el poble sempre podrà inflar el velam per guanyar onades fetes de por i de sang. Vaixell que plores igual que plora el meu, que duus la pena i el dol que porta el meu, vaixell de Grècia, que no t'enfonsi el tro, infla les veles que anem al mateix port.
Allà on siguis, fins sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada