Les paraules que ara t'arriben segurament ja no formin part de mi. No siguin meves. Llançades al vent siguin només l'eco de l'eco d'un sentiment; la seva llum fugaç il·luminant des d'un altre temps; una fulla llunyana que t'arriba portada pel vent. I jo, tot i això, sento que estàs aquí. Desafiant les lleis del temps i de la distància. Molt sutil, potser. Però tan real com una fragància. Un brevíssim lapse d'estat de gràcia. Eco i més eco. Ocupant una mica les meves abraçades buides. I quan canto - si canto - allò que canti continuarà inert. Esperant-te a tu com a oient. Esperant que despertis l'eco. Les paraules que ara t'arriben segurament ja no formint part de mi. Part de mi. Part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada