A voltes

A voltes,

sento com paraules sense filtre

penetren silencioses

la finestra dels meus sentits.

Potser versos tendres que algú –de molt lluny-

llança desesperadament al vent

i em regala sense saber que existeixo.

Com les persones, n’hi ha que em travessen.
I n’hi ha que es converteixen en poema.