Segells gal·làctics

Si agafem tots els granets daurats que hi ha al Sàhara i els passem per un rellotge de sorra gegant, el temps que triguin a passar-hi un per un serà el temps que un tardaria a comptar el nombre d’estrelles que hi ha al cel quan és de dia. És foll tot aquell que cau en l’error de pensar que la bellesa veritable només pot entrar pels ulls. És foll aquell que no sap veure les estrelles al matí.

Tanqueu els ulls, al llit estant, qualsevol dia d’abril, al matí, quan el dia comença i un petit feix de llum emmarca la finestra, tapada com es tapaven abans. Tanque-los bé i escolteu les orenetes que tenen el niu a la vostra façana. Escolteu-les, perquè la bellesa del seu so us remourà el cor. 

Estireu-vos sota la Catedral del Mar, a les escales que dónen al Fossar.Tanqueu els ulls i toqueu la pedra, sentiu-ne l’essència. Si us esteu una estona considerable, podreu arribar a visualitzar la cara somrient de l’aprenent que la hi va col·locar. El temps passa i passa, la sorra cau i cau. I aquest cop ningú girarà el rellotge de nou.

Tanqueu els ulls i transporteu-vos a l’octubre, quan la calor marxava i les fulles grogues tapaven el terra. Imagineu-vos-la. Com la vau conèixer i com us va canviar; com va trasbalsar tot allò que sempre havíeu tingut tan clar. No perquè us estimés, no en va fer cap falta. Senzillament perquè sabent que algú com ella existia, ja mai més vau poder conformar-vos amb res menys.